El 28 de novembre passat es va publicar al BOE la nova llei de l’impost de societats, l’aplicació de la qual suposa una amenaça per a la immensa majoria dels clubs esportius catalans. D’acord amb la llei anterior, un 95% dels clubs no estaven obligats a presentar l’impost perquè el seu pressupost no arriba als 100.000 euros, però amb la nova llei, que entrarà en vigor a partir de l’exercici 2015, totes les entitats sense ànim de lucre, incloses les entitats esportives, estaran obligades a presentar-lo, amb sancions de 200 euros en amunt per a aquelles que no ho facin. Aquest no és el primer intent del govern d’aplicar aquests canvis en la normativa. Ja es va intentar el 2003 però la pressió exercida pel sector esportiu va fer enrere aquella primera temptativa. Ara ens toca alçar de nou la veu per aconseguir que aquests canvis no atemptin contra la ja delicada situació de les entitats del país; canvis que suposaran un augment de despeses administratives, fiscals i burocràtiques per a clubs i federacions, ja que necessitaran assessorament fiscal per adaptar la seva comptabilitat, presentar l’impost, etc. Des de la Unió de Federacions hem intentat d’aturar aquests canvis a través d’una proposta al Consejo Superior de Deportes, però l’organisme estatal no l’ha atès. És per això que demanem als grups polítics amb representació a Madrid que proposin les esmenes oportunes a la llei, perquè el sector esportiu mantingui la no obligatorietat de presentar l’impost. A més, cal remarcar que, encara que hagin de presentar obligatòriament l’impost, la majoria de clubs no l’hauran de pagar, gràcies a la naturalesa de la seva activitat. Així doncs, quin benefici reporten uns canvis legislatius l’aplicació dels quals no farà augmentar la recaptació de l’Estat però sí que malmetran, encara més, la delicada situació del teixit esportiu de Catalunya?
Article escrit per Gerard Esteva. President de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris social. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris social. Mostrar tots els missatges
dissabte, 27 de desembre del 2014
dissabte, 20 de desembre del 2014
La FECDAS s’adhereix a la moció contra la prospecció d’hidrocarburs a la costa catalana
La Federació Catalana d’Activitats Subaquàtiques (FECDAS) s’adhereix a la campanya Aturem les prospeccions, contrària a la recerca d’hidrocarburs a la costa catalana que promouen diverses entitats ambientals, entitats socials i empreses.
Les entitats promotores de la campanya Aturem les prospeccions són Associació de Naturalistes de Girona (ANG), Arran, Centre d’Immersió Sublímits, la Confraria de Pescadors de Port de la Selva, AEDEN- Institució Altempordanesa per la Defensa i Estudi de la Natura/Salvem l’Empordà i Projecte NINAM.
Aquesta moció ja ha rebut també el suport de les entitats Associació per a la Defensa dels Drets dels Animals; Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona; Centre per la Sostenibilitat Territorial (CST); Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny; Ecologistes en Acció; Entrepobles; Gent del Ter i GEPEC-EdC (Grup d’Estudis i Protecció dels Ecosistemes Catalans – Ecologistes de Catalunya).
La moció a favor de l’aturada de les prospeccions d’hidrocarburs a la costa catalana té lloc després que 17 de gener passat la direcció general de Política Energètica i Mines depenent del ministeri d’Indústria, Energia i Turisme va fer públic a través del Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), la sol·licitud de l’empresa Capricorn Spain SL, filial espanyola de la multinacional escocesa Cairn Energy, de realitzar projectes de prospeccions sísmiques per a la cerca d’hidrocarburs a l’entorn de la Costa Brava.
FECDASLes prospeccions es preveu que afectin més d’un milió d’hectàrees (uns 11.500 quilòmetres quadrats) en una zona que inclou tota la costa catalana i que s'estén fins a 20 kilòmetres mar endins en el punt més proper a la Costa Brava. L’Empresa Capricorn Spain SL ha sol·licitat dotze permisos per investigar la possible existència d’hidrocarburs, reserves de gas i petroli a la zona.
Les entitats promotores consideren, i la FECDAS s’afegeix a aquesta consideració, que aquestes prospeccions posaran en greu perill la salut dels hàbitats marins, l’economia local, la pesquera i la fauna de la zona i que les operacions de recerca són només el primer pas d’una llarga sèrie d’operacions destructives cap al medi marí.
En el cas de trobar reserves i començar l’explotació dels recursos fòssils, els impactes es multiplicaran perquè la perforació i l’extracció de combustibles fòssils destrueix el subsòl i els seus hàbitats i contamina el mar a causa de l’ús de barreges sintètiques tòxiques i de la producció de residus altament contaminats, la majoria d’ells cancerígens.
A més, cal tenir en compte la greu amenaça que existeix de vessament accidental de cru en el mar, bé a causa de fuites en les llargues connexions d’oleoductes, bé a causa del transport marítim.
La moció a favor de l’aturada de les prospeccions té com a objectius mostrar públicament el rebuig a l'atorgament dels permisos d'investigació d'hidrocarburs en la zona de la costa catalana; instar a què es procedeixi a revocar les sol·licituds de permisos d'investigació d'hidrocarburs presentats i comunicar aquesta posició a la direcció general de Política Energètica i Mines del ministeri d’Indústria.
Les protestes es fonamenten en estudis científics duts a terme en l’àmbit internacional que demostren que les prospeccions d’hidrocarburs posen en perill els ecosistemes marins, especialment les poblacions de cetacis: són coneguts els danys acústics que es produeixen als peixos, als cefalòpodes, als cetacis i als coralls.
Els promotors de la moció destaquen que l'àrea d'estudi és enorme i afecta zones d’alt valor ecològic i passos de fauna migratòria en què hi ha poblacions de cetacis de gran importància, protegits per diferents Directives, com la Directiva Hàbitats (Directiva 92/43/CEE), la Llei del Patrimoni Natural i la Biodiversitat 42/2007 i la Llei 41/2010 de Protecció del Medi Marí.
Les entitats promotores de la campanya Aturem les prospeccions són Associació de Naturalistes de Girona (ANG), Arran, Centre d’Immersió Sublímits, la Confraria de Pescadors de Port de la Selva, AEDEN- Institució Altempordanesa per la Defensa i Estudi de la Natura/Salvem l’Empordà i Projecte NINAM.
Aquesta moció ja ha rebut també el suport de les entitats Associació per a la Defensa dels Drets dels Animals; Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona; Centre per la Sostenibilitat Territorial (CST); Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny; Ecologistes en Acció; Entrepobles; Gent del Ter i GEPEC-EdC (Grup d’Estudis i Protecció dels Ecosistemes Catalans – Ecologistes de Catalunya).
La moció a favor de l’aturada de les prospeccions d’hidrocarburs a la costa catalana té lloc després que 17 de gener passat la direcció general de Política Energètica i Mines depenent del ministeri d’Indústria, Energia i Turisme va fer públic a través del Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), la sol·licitud de l’empresa Capricorn Spain SL, filial espanyola de la multinacional escocesa Cairn Energy, de realitzar projectes de prospeccions sísmiques per a la cerca d’hidrocarburs a l’entorn de la Costa Brava.
FECDASLes prospeccions es preveu que afectin més d’un milió d’hectàrees (uns 11.500 quilòmetres quadrats) en una zona que inclou tota la costa catalana i que s'estén fins a 20 kilòmetres mar endins en el punt més proper a la Costa Brava. L’Empresa Capricorn Spain SL ha sol·licitat dotze permisos per investigar la possible existència d’hidrocarburs, reserves de gas i petroli a la zona.
Les entitats promotores consideren, i la FECDAS s’afegeix a aquesta consideració, que aquestes prospeccions posaran en greu perill la salut dels hàbitats marins, l’economia local, la pesquera i la fauna de la zona i que les operacions de recerca són només el primer pas d’una llarga sèrie d’operacions destructives cap al medi marí.
En el cas de trobar reserves i començar l’explotació dels recursos fòssils, els impactes es multiplicaran perquè la perforació i l’extracció de combustibles fòssils destrueix el subsòl i els seus hàbitats i contamina el mar a causa de l’ús de barreges sintètiques tòxiques i de la producció de residus altament contaminats, la majoria d’ells cancerígens.
A més, cal tenir en compte la greu amenaça que existeix de vessament accidental de cru en el mar, bé a causa de fuites en les llargues connexions d’oleoductes, bé a causa del transport marítim.
La moció a favor de l’aturada de les prospeccions té com a objectius mostrar públicament el rebuig a l'atorgament dels permisos d'investigació d'hidrocarburs en la zona de la costa catalana; instar a què es procedeixi a revocar les sol·licituds de permisos d'investigació d'hidrocarburs presentats i comunicar aquesta posició a la direcció general de Política Energètica i Mines del ministeri d’Indústria.
Les protestes es fonamenten en estudis científics duts a terme en l’àmbit internacional que demostren que les prospeccions d’hidrocarburs posen en perill els ecosistemes marins, especialment les poblacions de cetacis: són coneguts els danys acústics que es produeixen als peixos, als cefalòpodes, als cetacis i als coralls.
Els promotors de la moció destaquen que l'àrea d'estudi és enorme i afecta zones d’alt valor ecològic i passos de fauna migratòria en què hi ha poblacions de cetacis de gran importància, protegits per diferents Directives, com la Directiva Hàbitats (Directiva 92/43/CEE), la Llei del Patrimoni Natural i la Biodiversitat 42/2007 i la Llei 41/2010 de Protecció del Medi Marí.
dissabte, 13 de desembre del 2014
Loteria de la Grossa de Nadal
Benvolgudes, benvolguts,
la FECDAS disposa de 41 butlletes del número 77010 de la loteria de la Grossa de Nadal
si esteu interessats en adquirir-ne, poseu-vos, si us plau, en contacte amb la Remei remei@fecdas.cat per tal de fer la pre-reserva i acordar el dia en què passareu a recollir-les
les butlletes es dispensaran per rigorós ordre d’adquisició
gràcies i, si és el cas, bona sort !!
cordialment,
SKAPHOS SUB
la FECDAS disposa de 41 butlletes del número 77010 de la loteria de la Grossa de Nadal
si esteu interessats en adquirir-ne, poseu-vos, si us plau, en contacte amb la Remei remei@fecdas.cat per tal de fer la pre-reserva i acordar el dia en què passareu a recollir-les
les butlletes es dispensaran per rigorós ordre d’adquisició
gràcies i, si és el cas, bona sort !!
cordialment,
SKAPHOS SUB
divendres, 11 de juliol del 2014
LA SALAÓ DE PEIX A EMPÚRIES I A L'ESCALA. DEL GÀRUM A L'ANXOVA
L’Escala ha conservat al llarg dels segles una tradició que l’ha fet coneguda arreu: la salaó d’anxoves.
Des de la factoria de salaons de peix de la Neàpolis d’Empúries (s. I dC), fins a les modernes fàbriques d’anxova, aquest coneixement mil·lenari s’ha anat perpetuant al llarg del temps fins a arribar als nostres dies on l’anxova és un dels elements que defineixen la identitat de l’Escala com a poble, a més de formar part dels plats de la cuina més avançada.
L’exposició proposa, a través d’imatges, receptes antigues, textos i diversos objectes, un recorregut per la història de la salaó de peix, des dels seus orígens fenicis, passant per l’herència romana amb l’elaboració del garum, fins arribar al segle XVI amb la implantació de la pesca amb els sardinals a la mar d’Empúries, la construcció de les barraques de pescadors i els primers salins a l’entorn de la platja de l’antic port de l’Escala.
En l’actualitat set fàbriques de salaó a l’Escala segueixen elaborant aquest producte amb el mateix mètode que els seus avantpassats.
Si en voleu saber més...
http://museudelanxovaidelasal.blogspot.com.es/2014/06/la-salao-de-peix-empuries-i-lescala-del.html
Des de la factoria de salaons de peix de la Neàpolis d’Empúries (s. I dC), fins a les modernes fàbriques d’anxova, aquest coneixement mil·lenari s’ha anat perpetuant al llarg del temps fins a arribar als nostres dies on l’anxova és un dels elements que defineixen la identitat de l’Escala com a poble, a més de formar part dels plats de la cuina més avançada.
L’exposició proposa, a través d’imatges, receptes antigues, textos i diversos objectes, un recorregut per la història de la salaó de peix, des dels seus orígens fenicis, passant per l’herència romana amb l’elaboració del garum, fins arribar al segle XVI amb la implantació de la pesca amb els sardinals a la mar d’Empúries, la construcció de les barraques de pescadors i els primers salins a l’entorn de la platja de l’antic port de l’Escala.
En l’actualitat set fàbriques de salaó a l’Escala segueixen elaborant aquest producte amb el mateix mètode que els seus avantpassats.
Si en voleu saber més...
http://museudelanxovaidelasal.blogspot.com.es/2014/06/la-salao-de-peix-empuries-i-lescala-del.html
dimarts, 17 de juny del 2014
Càmara hiperbàrica transportable
La Teràpia d' Oxigen Hiperbàrica, és un tractament en el qual el pacient respira oxigen pur 100% mentre es troba dins d'una cambra a una pressió superior a 1 bar.
Les cambres tradicionals pesen al voltant de 1500 kg i poden contenir més d'una persona.
Les cambres lleugeres són més lleugeres (45kg) i poden contenir una persona. Comencen a utilitzar-se però encara tenen limitacions com la d'utilitzar pressions més elevades. Fins i tot el seu ús encara es considera il·legal en alguns paisos.
la cambra hiperbàrica HematoCare combina el millor de les dues opcions: plegable, lleugera i transportable a més d'operativitat i seguretat.
Pesa 115 kg i pot operar fins a 3bars. Feta de composite, un cop muntada medeix 2.5 mts de llarg amb un diàmetre màx.de 1,1mt. Plegada ocupa només 0,7 mts de llarg.
Si en voleu saber més...
http://www.groupemedicalgaumond.com/fr/?page_id=391
Les cambres tradicionals pesen al voltant de 1500 kg i poden contenir més d'una persona.
Les cambres lleugeres són més lleugeres (45kg) i poden contenir una persona. Comencen a utilitzar-se però encara tenen limitacions com la d'utilitzar pressions més elevades. Fins i tot el seu ús encara es considera il·legal en alguns paisos.
la cambra hiperbàrica HematoCare combina el millor de les dues opcions: plegable, lleugera i transportable a més d'operativitat i seguretat.
Pesa 115 kg i pot operar fins a 3bars. Feta de composite, un cop muntada medeix 2.5 mts de llarg amb un diàmetre màx.de 1,1mt. Plegada ocupa només 0,7 mts de llarg.
Si en voleu saber més...
http://www.groupemedicalgaumond.com/fr/?page_id=391
dimecres, 21 de maig del 2014
Proposta del diari 'Ara' als clubs i els seus socis i sòcies
Us fem saber que el diari Ara obre l’accés de manera gratuïta a la versió digital del diari durant un període de dos mesos a tots els federats i federades que tenen una llicència activa.
En la primera fase de la subscripció virtual, de dos mesos de durada, els federats només han de facilitar a l’empresa del diari Ara el nom i els cognoms, una adreça de correu –per a la recepció del avisos del diari- i un número de telèfon. Passat aquest temps, la subscripció virtual es cancel·la automàticament.
Per accedir a aquesta oferta, les persones que hi estiguin interessades cal que accedeixin a la pàgina web https://subscripcions.ara.cat/promocions/fcas i omplin el formulari que els permetrà accedir a aquesta oferta promocional del diari Ara.
En la primera fase de la subscripció virtual, de dos mesos de durada, els federats només han de facilitar a l’empresa del diari Ara el nom i els cognoms, una adreça de correu –per a la recepció del avisos del diari- i un número de telèfon. Passat aquest temps, la subscripció virtual es cancel·la automàticament.
Per accedir a aquesta oferta, les persones que hi estiguin interessades cal que accedeixin a la pàgina web https://subscripcions.ara.cat/promocions/fcas i omplin el formulari que els permetrà accedir a aquesta oferta promocional del diari Ara.
En la primera fase de la subscripció virtual, de dos mesos de durada, els federats només han de facilitar a l’empresa del diari Ara el nom i els cognoms, una adreça de correu –per a la recepció del avisos del diari- i un número de telèfon. Passat aquest temps, la subscripció virtual es cancel·la automàticament.
Per accedir a aquesta oferta, les persones que hi estiguin interessades cal que accedeixin a la pàgina web https://subscripcions.ara.cat/promocions/fcas i omplin el formulari que els permetrà accedir a aquesta oferta promocional del diari Ara.
En la primera fase de la subscripció virtual, de dos mesos de durada, els federats només han de facilitar a l’empresa del diari Ara el nom i els cognoms, una adreça de correu –per a la recepció del avisos del diari- i un número de telèfon. Passat aquest temps, la subscripció virtual es cancel·la automàticament.
Per accedir a aquesta oferta, les persones que hi estiguin interessades cal que accedeixin a la pàgina web https://subscripcions.ara.cat/promocions/fcas i omplin el formulari que els permetrà accedir a aquesta oferta promocional del diari Ara.
dilluns, 28 d’abril del 2014
La Llegenda de St. Jordi
Des del Club Skaphos participem en totes les activitats que ens motiven i en les que hi creiem. Sempre donant joc a tot tipus d'experiències subaquàtiques.
Quan un equip jove, ple de vida, et comenta que volen filmar la llegenda de St.Jordi a l'estany de Banyoles i que busquen desesperadament submarinistes que els facin emergir el drac com cal... vosaltres què farieu??
Doncs cap al llac que hi falta gent!!
El resultat un mig-metratge espectacular que us recomanem de totes, totes.
No dubteu a visionar-lo i comprar-lo si us enamora, fet a casa, pels de casa i per als de casa.
Gracies Arnau per l'oportunitat.
Skaphos Sub
Trailer: http://vimeo.com/91272214
Si en voleu saber més...
http://www.lallegendadesantjordi.cat/
Quan un equip jove, ple de vida, et comenta que volen filmar la llegenda de St.Jordi a l'estany de Banyoles i que busquen desesperadament submarinistes que els facin emergir el drac com cal... vosaltres què farieu??
Doncs cap al llac que hi falta gent!!
El resultat un mig-metratge espectacular que us recomanem de totes, totes.
No dubteu a visionar-lo i comprar-lo si us enamora, fet a casa, pels de casa i per als de casa.
Gracies Arnau per l'oportunitat.
Skaphos Sub
Trailer: http://vimeo.com/91272214
Si en voleu saber més...
http://www.lallegendadesantjordi.cat/
dimarts, 15 d’abril del 2014
IIIª Immersió Col.lectiva ILLES MEDES
El proper diumenge dia 20 d'Abril ens tornarem a trobar a les ILLES MEDES per a inaugurar la temporada de busseig i menjar una mica de bunyols i vi dolç.
Immersió col.lectiva oberta a tothom. Dedicada especialment a tots els amants de la fotografia submarina, recordeu que també s'iniciarà el període per a concursar al Skaphos de Plata.
Podeu apuntar-vos-hi directament a la web:
http://www.skaphos.org/agenda.php?id_ag=6170#ancla
O bé trucant al club directament: 972 31 58 36
Hora concentració: 8.30h
Lloc: CALYPSO DIVING - C/Cala Pedrosa,1 - L'Estartit
Preu soci SKAPHOS: 15€
Preu no soci : 25€
Aquest preu inclou sortida en embarcació comunitària + aire. El club convida a bunyols i vi dolç.
Us hi esperem!!!
Immersió col.lectiva oberta a tothom. Dedicada especialment a tots els amants de la fotografia submarina, recordeu que també s'iniciarà el període per a concursar al Skaphos de Plata.
Podeu apuntar-vos-hi directament a la web:
http://www.skaphos.org/agenda.php?id_ag=6170#ancla
O bé trucant al club directament: 972 31 58 36
Hora concentració: 8.30h
Lloc: CALYPSO DIVING - C/Cala Pedrosa,1 - L'Estartit
Preu soci SKAPHOS: 15€
Preu no soci : 25€
Aquest preu inclou sortida en embarcació comunitària + aire. El club convida a bunyols i vi dolç.
Us hi esperem!!!
diumenge, 30 de març del 2014
Dia mundial de l'Activitat física
Celebreu-lo amb nosaltres!
Des de l’any 2002 la Organització Mundial de la Salut mitjançant resolució oficial “insta els Estats Membres a celebrar anualment un dia ‘Move for Health’ (Per la teva salut, mou-te) per promoure l’activitat física com a element fonamental de salut i benestar”.
El missatge principal a transmetre és: Acumuleu 30 minuts d’activitat física moderada cada dia!
La proposta de l’OMS prové d’una iniciativa anterior de gran èxit local i mundial de la organització brasilera Agita Sao Paulo i la xarxa AgitaMundo que aconsegueix, any rera any, aglutinar al voltant d’uns 5.400.000 participants en uns 2.500 esdeveniments per tot el món.
La Generalitat de Catalunya impulsa per cinquè any consecutiu la celebració del Dia Mundial de l’Activitat Física el proper 6 d’abril de 2014. Els actes commemoratius es duran a terme entre l’1 i el 14 d’abril.
Per celebrar-ho us proposem organitzar un esdeveniment que promogui l’activitat física o l’esport o simplement augmenti l’activitat física diària. Qualsevol de les propostes que us presentem serviran per millorar la vostra salut.
Volem acumular més de 120.000 persones participant en les diverses activitats. Per sumar entre tots registreu al formulari els esdeveniments o activitats que decidiu fer!
Si en voleu saber més...
http://pafes.cat/
Des de l’any 2002 la Organització Mundial de la Salut mitjançant resolució oficial “insta els Estats Membres a celebrar anualment un dia ‘Move for Health’ (Per la teva salut, mou-te) per promoure l’activitat física com a element fonamental de salut i benestar”.
El missatge principal a transmetre és: Acumuleu 30 minuts d’activitat física moderada cada dia!
La proposta de l’OMS prové d’una iniciativa anterior de gran èxit local i mundial de la organització brasilera Agita Sao Paulo i la xarxa AgitaMundo que aconsegueix, any rera any, aglutinar al voltant d’uns 5.400.000 participants en uns 2.500 esdeveniments per tot el món.
La Generalitat de Catalunya impulsa per cinquè any consecutiu la celebració del Dia Mundial de l’Activitat Física el proper 6 d’abril de 2014. Els actes commemoratius es duran a terme entre l’1 i el 14 d’abril.
Per celebrar-ho us proposem organitzar un esdeveniment que promogui l’activitat física o l’esport o simplement augmenti l’activitat física diària. Qualsevol de les propostes que us presentem serviran per millorar la vostra salut.
Volem acumular més de 120.000 persones participant en les diverses activitats. Per sumar entre tots registreu al formulari els esdeveniments o activitats que decidiu fer!
Si en voleu saber més...
http://pafes.cat/
divendres, 14 de març del 2014
Granges en icebergs a la deriva per a portar menjar local a Groenlandia
Quan les glaceres es desfan a una velocitat sense precedents gracies al canvi climàtic, algunes startups (de vegades qüestionables) estan començant a embotellar l'aigua dolça de la fusió per a enviar-la a les estanteries de llunyanes botigues de queviures.
Però si hi ha idees com aquesta: Por què no utilitzar l' aigua rica en nutrients per ajudar a conrear menjar local de Groenlàndia, que actualment rep quasi tots els seus productes des de l' estranger?
A estudiants d'arquitectura francesos se'ls va ocórrer la idea del Arctic Harvester, una granja hidropònica i poble flotant, mentre feien una investigació per a un altre projecte a Groenlàndia. "Ens va cridar l'atenció la idea de que els icebergs sustenten rics ecosistemes localitzats a Groenlàndia... Un iceberg és un oasis", diu Meriem Chabani, qui va treballar en el concepte juntament amb Etienne Chobaux, John Edom i Maeva Leneveu. "Vam veure, por una banda, el que ens va semblar un enorme recurs i una enorme falta - sense productes de la terra - per l'altre".
El Arctic Harvester, amb forma circular d'un poble tradicional de la zona, flota en l' aigua i recull l' aigua de fusió d' un iceberg en una badía central. L' aigua dolça va a invernacles hidropònics a bord, per al cultiu de fruitas i verdures que la granja mòbil pot oferir als pobles de la costa.
L'estructura també té espai per a viure 800 persones. "Volíem explorar els límits de la possibilitat que aquesta estructura flotant podria proporcionar, no tan sols a l'agricultura sinó també per a l' investigació, la producció d'energia neta, acollir una comunitat y proveïr per a llurs necessitats", diu Chabani. "Una granja, fins i tot una granja hidropònica, per a les necessitats dels agricultors".
Si en voleu saber més...
http://meriemchabani.com/2013/10/18/arctic-harvester/
dimecres, 26 de febrer del 2014
Sabem res d'ecologia quan es tracta del fons submarí?
L' últim gran desert per explorar que queda a la Terra està a punt d' experimentar la mineria a escala industrial, fet que podria canviar per a les generacions futures la cara dels verges fons marins de les profunditats de l'oceà, segons avisen els científics.
L' accés als dipòsits de minerals i metalls de les terres que se sap existeixen en el fons del mar mai ha estat tan fàcil com ara amb l' ajut de submarins robòtics. Ja hi ha 19 concessions per a la prospecció en aigües internacionals i uns altres cinc contractes d'arrendament que estan pendents de signatura.
La mineria a cel obert implica gegants talladors sota l'aigua, on s'eliminen grans zones de fons marins que són portades a la superfície en forma de suspensió. La mineria de buit en la que el llit marí és literalment succionat per les màquines, són el tipus d' operacions de mineria que podrien ser comuns en ben poc temps, va dir l' Associació Americana per a l' Avenç de la Ciència.
"L' oceà profund és un gran dipòsit de recursos naturals i hi anirem tant si és ara com en els propers 50 anys", va dir Pendleton Lindwood del Duke Nicholas Institute for Environmental Policy Solutions a Beaufort, Carolina del Nord.
"Estem realment en la foscor quan es tracta de l' ecologia de les profunditats del mar. Sabem molt d'altres llocs, però ningú s'està ocupant de les profunditats del mar en el seu conjunt, i la falta de coneixement és un problema tant en la presa de decisions com en la política", va dir el Dr. Pendleton.
Sense un acurat control dels fons marins a centenars de metres sota la superfície l' hàbitat físic podria ser irrevocablement destruït juntament amb la vida silvestre única a que li dona suport, va dir Cindy Lee Van Dover, de l' Universitat de Duke a Carolina del Nord.
"El mar profund està fora de la vista, fora de la ment, i donat que no existeix una societat humana específica que es veurà afectada directament per les conseqüències negatives de l'extracció, hi ha tot un nivell de preocupació que no s' està expressant a l' hora de l' industrialització d'aigües profundes", va dir el Dr. Van Dover.
"Hi ha moltes coses que no sabem de les profunditats del mar, i ens cal una investigació bàsica abans de prendre decisions polítiques, però necessitem urgentment una política abans de que perdre aquesta oportunitat", va dir.
Una empresa de prospecció minera en la costa de Namibia té l'intenció d'eliminar entre 1 i 5 metres de sediments dels fons marins i enviar-los a la terra per a extrau-re dipòsits de fosfat i llençar posteriorment els residus altre cop al mar.
Bronwen Currie del Namibia’s National Marine Information and Research Centre a Swakopmund, va dir que les preocupacions sobre l'impacte ambiental de la mineria de fosfats ha portat al Govern a imposar una moratòria fins a que es puguin fer noves avaluacions sobre els seus efectes a llarg termini.
"La major preocupació és l'acumulació d'efectes. Necessitem una investigació sobre l' impacte en les poblacions de peixos. No hi ha coneixement real dels vertaders impactes d'aquest tipus de mineria", va dir el Dr. Currie.
Si en voleu saber més...
http://www.spacedaily.com/reports/Deep_ocean_needs_policy_stewardship_where_it_never_existed_999.html
L' accés als dipòsits de minerals i metalls de les terres que se sap existeixen en el fons del mar mai ha estat tan fàcil com ara amb l' ajut de submarins robòtics. Ja hi ha 19 concessions per a la prospecció en aigües internacionals i uns altres cinc contractes d'arrendament que estan pendents de signatura.
La mineria a cel obert implica gegants talladors sota l'aigua, on s'eliminen grans zones de fons marins que són portades a la superfície en forma de suspensió. La mineria de buit en la que el llit marí és literalment succionat per les màquines, són el tipus d' operacions de mineria que podrien ser comuns en ben poc temps, va dir l' Associació Americana per a l' Avenç de la Ciència.
"L' oceà profund és un gran dipòsit de recursos naturals i hi anirem tant si és ara com en els propers 50 anys", va dir Pendleton Lindwood del Duke Nicholas Institute for Environmental Policy Solutions a Beaufort, Carolina del Nord.
"Estem realment en la foscor quan es tracta de l' ecologia de les profunditats del mar. Sabem molt d'altres llocs, però ningú s'està ocupant de les profunditats del mar en el seu conjunt, i la falta de coneixement és un problema tant en la presa de decisions com en la política", va dir el Dr. Pendleton.
Sense un acurat control dels fons marins a centenars de metres sota la superfície l' hàbitat físic podria ser irrevocablement destruït juntament amb la vida silvestre única a que li dona suport, va dir Cindy Lee Van Dover, de l' Universitat de Duke a Carolina del Nord.
"El mar profund està fora de la vista, fora de la ment, i donat que no existeix una societat humana específica que es veurà afectada directament per les conseqüències negatives de l'extracció, hi ha tot un nivell de preocupació que no s' està expressant a l' hora de l' industrialització d'aigües profundes", va dir el Dr. Van Dover.
"Hi ha moltes coses que no sabem de les profunditats del mar, i ens cal una investigació bàsica abans de prendre decisions polítiques, però necessitem urgentment una política abans de que perdre aquesta oportunitat", va dir.
Una empresa de prospecció minera en la costa de Namibia té l'intenció d'eliminar entre 1 i 5 metres de sediments dels fons marins i enviar-los a la terra per a extrau-re dipòsits de fosfat i llençar posteriorment els residus altre cop al mar.
Bronwen Currie del Namibia’s National Marine Information and Research Centre a Swakopmund, va dir que les preocupacions sobre l'impacte ambiental de la mineria de fosfats ha portat al Govern a imposar una moratòria fins a que es puguin fer noves avaluacions sobre els seus efectes a llarg termini.
"La major preocupació és l'acumulació d'efectes. Necessitem una investigació sobre l' impacte en les poblacions de peixos. No hi ha coneixement real dels vertaders impactes d'aquest tipus de mineria", va dir el Dr. Currie.
Si en voleu saber més...
http://www.spacedaily.com/reports/Deep_ocean_needs_policy_stewardship_where_it_never_existed_999.html
dissabte, 22 de febrer del 2014
15è SALÓ DE L' IMMERSIÓ
28 Feb, 1 i 2 Març, Cornellà - Barcelona
Avís a tots els enamorats del mar: molt aviat tindrem una altra edició del Saló de l'Immersió de Cornellà que ja farà quinze anys entre nosaltres.
Allà trobareu molts dels nostres proveïdors i centres adherits amb els quals col.laborem regularment.
Si hi voleu anar, només cal que us imprimiu aquesta invitació:
Avís a tots els enamorats del mar: molt aviat tindrem una altra edició del Saló de l'Immersió de Cornellà que ja farà quinze anys entre nosaltres.
Allà trobareu molts dels nostres proveïdors i centres adherits amb els quals col.laborem regularment.
Si hi voleu anar, només cal que us imprimiu aquesta invitació:
Si en voleu saber més...
http://www.salondelainmersion.com/ca.html
dimecres, 5 de febrer del 2014
20 pel·lícules de busseig que no et pots perdre - IIª part
Si us van agradar les primeres deu pel·lícules seleccionades, no podeu deixar de veure les deu segones:
- Immersió letal. Quatre freedivers descobreixen un llegendari derelicte on creuen que hi ha un tresor enfonsat.
- The Cove. Documental de 2009, dirigit per el ex fotògraf de National Geographic Louie Psihoyos, que descriu la matança anual de dofins en un Parc Nacional de Taiji, Wakayama, al Japó.
- Terra, la pel·lícula del nostre planeta. Aquest documental és un cant a la bellesa del nostre planeta i un recordatori de la delicada fragilitat del lloc on vivim.
- Planeta Blau. Sèrie documental que recull aspectes de la vida marina como la reproducció, l'alimentació i les relacions que s'estableix entre els seus protagonistes.
- Frozen Planet. Sèrie de la BBC en la que també va treballar Mike deGruy i que ens trasllada a les regions polars.
- Un món de silenci. Co-dirigida en 1956 per Jacques-Yves Cousteau aquest documental és el primer en utilitzar cinematografia submarina per a mostrar les profunditats de l'oceà.
- Oceans. Dirigida per Jacques Perrin, explora la cara més desconeguda de la Terra, des de les llacunes tropicals i els tempans polars fins les inexplorades profunditats on no arriba la llum solar.
- Dofins. Documental de 40 minuts estrenat en l'any 2000 mostra, des de els esculls de corall de les Bahames als mars de la Patagonia argentina com és la vida d'aquest mamífers en estat salvatge.
- La Platja. Rodada en un conegut destí per al busseig a Tailandia, Phi Phi Leh. Cada cop està més massificat i és menys paradisíac, malgrat tot els fons són espectaculars.
- Pirates del Carib. Tetralogia de Walt Disney Pictures inspirada en el llibre "En costes extranyes” (On Strange Tides) de Tim Powers. Descriu les aventures del fictici pirata Jack Sparrow, el ferrer Will Turner i l'aristòcrata Elizabeth Swann.
Disfruteu-les....
dimarts, 4 de febrer del 2014
20 pel·lícules de busseig que no et pots perdre - Iª part
Durant el 2012 es va fer una selecció de les millors pel·lícules segons els amants de les activitats subaquàtiques.
- El gran blau. Dirigida per Luc Besson i estrenada el 1988, tracta la rivalitat i amistat de la figura mundial de l'apnea Jacques Mayol i Enzo Maiorca.
- Buscant a Nemo. La vida que es troba als esculls vista des dels ulls d'un petit peix va ser un gran èxit entre els més menuts.
- Viatge al fons del mar.1961. Una gran aventura per a posar fi a una catàstrofe submarina sense precedents.
- El Santuari. Produïda per James Cameron, hi va treballar Mike deGruy, càmera submarí reconegut mundialment i tristament desaparegut fa un mes, explica l'història d'un grup de submarinistes, encapçalat per un pare i un fill, que realitza una expedició a la cova més gran i inaccessible del món.
- Homes d'Honor. 2000. Dirigida per George Tillman Jr., amb Robert De Niro, Cuba Gooding Jr., David Conrad i Charlize Theron. Basada en fets reals sobre la vida de Carl Brashear, un soldat negre de l' Armada nord-americana que degut al racisme es relegat a la cuina.
- Life Aquatic. 2004. Escrita i dirigida per Wes Anderson. Explica la vida de Steve Zissou, documentalista que vol emular a Jacques Cousteau.
- Abyss. Dirigida por James Cameron. Narra l'incident d'un submarí nuclear americà.
- Tiburón. Dirigida per Steven Spielberg fa ja més de 30 anys, ha estat el referent del terror a les platges per a moltes generacions.
- Deep Blue Sea. Estrenada l'any 2000 i protagonitzada per Saffron Burrows, Thomas Jane, i Samuel L. Jackson, engrandeix el terror als gegantins taurons.
- Open Water. Basada en fets reals va ser segons la crítica americana la pel·lícula de terror més impactant exhibida en el Festival de Sundance.
dimarts, 7 de gener del 2014
Llista de substàncies prohibides del 2014
La Comissió Antidopatge de Catalunya ha fet pública la llista de substàncies que estaran prohibides el 2014 en l’àmbit de l’esport. La Comissió Antidopatge de Catalunya trasllada sistemàticament a la legislació catalana les directrius que guien el Codi mundial antidopatge en les seves edicions anuals.
La comissió, que va ser creada l’any 2002 fruit del desenvolupament de la Llei de l'esport, té per objectiu potenciar els aspectes preventius en la lluita contra l'ús de mètodes i substàncies que milloren artificialment el rendiment esportiu i a la vegada produeixen un efecte nociu en la salut de l'esportista.
Si en voleu saber més...
http://www.fecdas.cat/docs/833508_substancies_%20prohibides_2014.pdf
divendres, 3 de gener del 2014
Us recomanem durant les festes
Exposició al Cosmocaixa:
Prepara't per experimentar i conèixer el Mediterrani com mai no ho has fet, per endinsar-te en un banc de tonyines, veure amb els teus propis ulls l'evolució de la crisi salina o descobrir quins són els perills reals que amenacen el futur del nostre mar.
"Mediterrani" és molt més que una exposició sobre vida marina. És una porta oberta a la reflexió sobre la relació que tenim amb el mar i sobre com cal actuar davant d'un fet objectiu: la superpoblació de les costes i la limitada capacitat de renovació del Mediterrani han fet que sigui una zona amb uns nivells de contaminació i d'espècies en perill d'extinció dels més alts del món.
Si en voleu saber més...
http://obrasocial.lacaixa.es/nuestroscentros/cosmocaixabarcelona/mediterraneonuestromar_ca.html
"Mediterrani, com mai l'has vist"
Prepara't per experimentar i conèixer el Mediterrani com mai no ho has fet, per endinsar-te en un banc de tonyines, veure amb els teus propis ulls l'evolució de la crisi salina o descobrir quins són els perills reals que amenacen el futur del nostre mar.
"Mediterrani" és molt més que una exposició sobre vida marina. És una porta oberta a la reflexió sobre la relació que tenim amb el mar i sobre com cal actuar davant d'un fet objectiu: la superpoblació de les costes i la limitada capacitat de renovació del Mediterrani han fet que sigui una zona amb uns nivells de contaminació i d'espècies en perill d'extinció dels més alts del món.
Si en voleu saber més...
http://obrasocial.lacaixa.es/nuestroscentros/cosmocaixabarcelona/mediterraneonuestromar_ca.html
dimarts, 31 de desembre del 2013
Revisió de les millors històries d'aquest 2013
National Geographic ha fet un petit vídeo resum dels millors moments capturats en ciència, fotografíes, viatges i molt més que no us deixarà indiferents.
Disfruteu-lo i trieu la vostra imatge preferida:
http://www.nationalgeographic.com/year-in-review-2013/?utm_source=NatGeocom&utm_medium=Email&utm_content=inside_20131229&utm_campaign=Content#.UsBscNLuKQ0
Disfruteu-lo i trieu la vostra imatge preferida:
http://www.nationalgeographic.com/year-in-review-2013/?utm_source=NatGeocom&utm_medium=Email&utm_content=inside_20131229&utm_campaign=Content#.UsBscNLuKQ0
dimarts, 24 de desembre del 2013
BON NADAL A TOTHOM!!!
Des del Club Skaphos us desitgem molt bones festes i un any vinent ple de remullades en companyia de tots els vostres.
Nadal 2013
Nadal 2013
Il.lustració feta per Esther Navarro.
divendres, 20 de desembre del 2013
15 immersions en aigües fredes arreu del món
Arreu del món hi ha llocs inoblidables. Sincerament únics que no podríem deixar de recordar-vos com a "bons propòsits de cara a l'any vinent".
Disfruteu-los...
Disfruteu-los...
- Antàrtida. Submergir-nos entre icebergs, parets submergides d'illots flotants, i nadar entre foques o lleons marins pot ser una experiència única. Si hi voleu anar: www.biganimals.com
- Aràbia. Tot i que et trobis en ambients més càlids, submergir-nos a fons pot fer-nos indispensable un vestit sec pel canvi de temperatura.
- Grüner See (Mar Verd). Als Alps austríacs, recomanable anar-hi amb el desgel o a principis d'estiu, ja que la pujada del nivell de l'aigua us permetrà submergir-vos a zones peatonals de la zona. Si hi voleu anar: www.seehof-gruenersee.com
- Illa Guadalupe. A Mèxic trobareu un lloc idòni per a veure i fotografiar "el gran blanc". Si us hi voleu acostar: www.solmarv.com
- Kingscote Jetty. A Kangaroo Island, al Sud d'Austràlia. Allà podreu veure animals únics com el "drac-fulla", suggerim contractar un guia autòcton per a poder veure o fotografiar aquestes meravelles que nosaltres desconeixem. Si voleu visitar-la: www.kangarooislanddiveandadventures.com.au.
- Kronprinz Wilhelm, Scapa Flow, Escòcia. Aquest vaixell enfonsat és un dels llocs indispensables a visitar si teniu l'oportunitat de visitar el lloc: www.scapascuba.co.uk. Hi veureu l'armament encara intacte.
- Northern Arch, Poor Knights Islands, Nord de Nova Zelanda. La topografia submarina de l'arxipièlag fa possible tenir accés a grans núvols de kingfish, mao mao blaus o "senyoretes". Del tot recomanable anar-hi a principis d'estiu. Si hi voleu anar www.diving.co.nz.
- Olkhon Island , Llac Baikal a Irkutsk, Russia. Explorar coves de gel, fer escultures al bell mig de la Russia central i sobretot arribar-hi amb el Transiberià pot transportar-nos a un altre món. Si en voleu saber més www.baikaldiving.ru/en/
- The Pinnacles a Carmel Bay, Monterey, California. Grans boscos de kelp a gran fondària combinats amb grans extensions d'anèmones vermelles ens permetran tenir una altra visió de la Califòrnia turística. Si voleu anar-hi: www.beachhopper2.com
- Roca Partida, Socorro, Mèxic. Impressionant rocall que cau vertical fins a gran fondària, us permetra trobar-vos amb taurons, grans adictes a la zona. Per anar-hi www.rociodelmarliveaboard.com
- Silfra Crack. Islàndia. Una fissura d'aigua dolça entre continents. Si en voleu més: www.silfra.org
- Sardine Run, Kwazulu-Natal, Sud-Àfrica. De Juny a Juliol grans bans de sardines es concentren en les aigües fredes sudafricanes. Constants lluites a mort amb els seus depredadors són un dels principals reclams per a bussejadors arreu del món.Us ajudaran a anar-hi els nois de www.sardinerun.com.
- Spitsbergen, Svalbard, Noruega. Experiència en aigües polars que us permetrà descobrir la vida que s'amaga darrera el glaç. No us ho penseu: www.waterproof-expeditions.com.
- The Structure, Bonne Terre Mine, Missouri Perfectament reconeixible l'estructura que tapissa el terre d'aquestes formacions submarines, mai deixen de sorprendre'ns tots els racons que permeten grans immersions. Podeu anar-hi amb la gent de www.2dive.com.
- Wolf Island, Galapagos Islands, Equador. Propera a la Illa Darwin ens permetrà conèixer la vida dels grans pelàgics i taurons que hi viuen allà. No us ho perdeu www.aggressor.com
Si en voleu saber més...
dimarts, 10 de desembre del 2013
Sense contaminació els esculls de corall es poden recuperar en un any!!
Un equip de microbiòlegs ha trobat que una part dels esculls de corall exposats durant tres anys als contaminants que normalment són presents en aigües residuals, van trigar al voltant d'un any per a començar a recuperar-se.
"El que és interessant d'aquesta investigació és la clara evidència experimental que detenir la contaminació pot conduir a la recuperació dels coralls", afirma Rebecca Vega-Thurber, de l'Universitat Estatal d'Oregó, qui va dirigir el projecte realitzat a Florida Keys entre juny de 2009 i juny de 2012. "Un munt de gent ha estat esperant una noticia com aquesta".
Vega-Thurber i el seu equip van administrar nitrogen i fòsfor a 1.200 coralls escleractínids a nivells considerats comparables als trobats en aigües residuals que contenen nutrients de residus agrícoles o urbans. Tot i que no se sap exactament com causen els nutrients la degradació dels esculls, sempre han estat culpats per haver contribuït a la mort dels esculls de corall. Mai no s'ha pogut demostrar empíricament probablement perquè es tracta d'esculls de corall perjudicats expressament i és difícil controlar altres factors a mar obert.
"El vincle entre els nutrients i febre d'epizoòtics en organismes marins, és dèbil i corroborat només per dades correlatives", escriu Vega-Thurber .
Al treballar amb el corall en un sol lloc, a la mateixa profunditat i a temperatures similars l'equip va poder crear un ambient controlat, alterant només el nivell de nutrients de manera significativa en un moment donat.
Els resultats van mostrar que els coralls contaminats van tenir "un increment de dues vegades en la severitat de la malaltia en comparació amb els coralls en les parcel·les de control no condicionades", i els casos de blanqueig van augmentar 3,5 cops. Aquests últims poden ser causats per altres factors - per exemple, els canvis extrems de temperatura o llum.
Cal recordar que durant l'any 2005 es van perdre la meitat dels esculls de corall en el Carib dels EE.UU. durant un blanqueig provocat per l'augment de les temperatures. Es un senyal de que el corall està estressat i ha expulsat a les seves algues simbiòtiques, però això no significa que sigui la fi del corall, ara sabem que es pot recuperar.
Això és exactament el que van fer, només deu mesos després d'acabar l'experiment de contaminació controlada.
.jpg)
"Un any més tard... no hi havia diferències en la malaltia del corall o la prevalença de descoloració dels coralls entre els tractaments prèviament enriquits i els de control", escriuen els autors. "Donat que els nostres enriquiments experimentals se situaven dins de rangs de concentracions de nutrients ambientals que es troben en molts esculls degradats en tot el mon, aquestes dades proporcionen un fort suport empíric a l'idea de que la càrrega de nutrients de la costa és un dels principals factors que contribueixen als nivells creixents de la malaltia, tant del corall como de la descoloració dels esculls".
Així que,aquest tipus de nutrients s'han vinculat directament a la degradació dels esculls. Malgrat tot és la reversió extraordinàriament ràpida del dany la que té a l'equip tan emocionat. Al final de la mitja de contaminació controlada, els coralls van patir síndrome de la taca fosca, un dany que s'ha mantingut durant les últimes dues dècades i es pot atribuir a la malaltia o a l'estrès. Però, un any després de l'experiment, els efectes s'havien contrarestat totalment. Qualsevol signe del síndrome era comparable al mostrat en el corall que no va participar en l'experiment.
"Els problemes han desaparegut", afirma Vega-Thurber en un comunicat. "Això proporciona evidencia real de que no només pot causar problemes al corall la sobrecàrrega de nutrients, sinó que els programes per a reduir o eliminar aquesta contaminació han d'ajudar a restaurar la salut dels coralls. Aquest fet és en realitat una molt bona noticia".
"Alguns dels coralls que queden en el mon són en realitat una de les espècies que son més resistents. La resta ja ha mort. Estem tractant desesperadament de salvar el que queda, i la neteja de l'aigua pot ser el mecanisme més prometedor".
L' equip, òbviament, no està oferint una cura. Amb l'augment de la població i altres factors ambientals, incloent l'augment de les temperatures, està fora de les nostres mans a curt termini (tot i que un estudi recent suggereix que els esculls de corall es van adaptar durant el segle passat al escalfament global,i podrien tornar-ho a fer si reduïm les emissions). L'estudi de Vega-Thurber diu que reparar el tema de la contaminació està en les nostres mans. Potser no som capaços de detenir tots els factors contribuents, però el control de la contaminació del mar és un àrea en la que podem marcar la diferència, si ho fem tant a curt como a llarg termini.
Si en voleu saber més...
http://www.sciencedaily.com/releases/2013/11/131126092656.htm
"El que és interessant d'aquesta investigació és la clara evidència experimental que detenir la contaminació pot conduir a la recuperació dels coralls", afirma Rebecca Vega-Thurber, de l'Universitat Estatal d'Oregó, qui va dirigir el projecte realitzat a Florida Keys entre juny de 2009 i juny de 2012. "Un munt de gent ha estat esperant una noticia com aquesta".
Vega-Thurber i el seu equip van administrar nitrogen i fòsfor a 1.200 coralls escleractínids a nivells considerats comparables als trobats en aigües residuals que contenen nutrients de residus agrícoles o urbans. Tot i que no se sap exactament com causen els nutrients la degradació dels esculls, sempre han estat culpats per haver contribuït a la mort dels esculls de corall. Mai no s'ha pogut demostrar empíricament probablement perquè es tracta d'esculls de corall perjudicats expressament i és difícil controlar altres factors a mar obert.
"El vincle entre els nutrients i febre d'epizoòtics en organismes marins, és dèbil i corroborat només per dades correlatives", escriu Vega-Thurber .
Al treballar amb el corall en un sol lloc, a la mateixa profunditat i a temperatures similars l'equip va poder crear un ambient controlat, alterant només el nivell de nutrients de manera significativa en un moment donat.
Els resultats van mostrar que els coralls contaminats van tenir "un increment de dues vegades en la severitat de la malaltia en comparació amb els coralls en les parcel·les de control no condicionades", i els casos de blanqueig van augmentar 3,5 cops. Aquests últims poden ser causats per altres factors - per exemple, els canvis extrems de temperatura o llum.
Cal recordar que durant l'any 2005 es van perdre la meitat dels esculls de corall en el Carib dels EE.UU. durant un blanqueig provocat per l'augment de les temperatures. Es un senyal de que el corall està estressat i ha expulsat a les seves algues simbiòtiques, però això no significa que sigui la fi del corall, ara sabem que es pot recuperar.
Això és exactament el que van fer, només deu mesos després d'acabar l'experiment de contaminació controlada.
.jpg)
"Un any més tard... no hi havia diferències en la malaltia del corall o la prevalença de descoloració dels coralls entre els tractaments prèviament enriquits i els de control", escriuen els autors. "Donat que els nostres enriquiments experimentals se situaven dins de rangs de concentracions de nutrients ambientals que es troben en molts esculls degradats en tot el mon, aquestes dades proporcionen un fort suport empíric a l'idea de que la càrrega de nutrients de la costa és un dels principals factors que contribueixen als nivells creixents de la malaltia, tant del corall como de la descoloració dels esculls".
Així que,aquest tipus de nutrients s'han vinculat directament a la degradació dels esculls. Malgrat tot és la reversió extraordinàriament ràpida del dany la que té a l'equip tan emocionat. Al final de la mitja de contaminació controlada, els coralls van patir síndrome de la taca fosca, un dany que s'ha mantingut durant les últimes dues dècades i es pot atribuir a la malaltia o a l'estrès. Però, un any després de l'experiment, els efectes s'havien contrarestat totalment. Qualsevol signe del síndrome era comparable al mostrat en el corall que no va participar en l'experiment.
"Els problemes han desaparegut", afirma Vega-Thurber en un comunicat. "Això proporciona evidencia real de que no només pot causar problemes al corall la sobrecàrrega de nutrients, sinó que els programes per a reduir o eliminar aquesta contaminació han d'ajudar a restaurar la salut dels coralls. Aquest fet és en realitat una molt bona noticia".
"Alguns dels coralls que queden en el mon són en realitat una de les espècies que son més resistents. La resta ja ha mort. Estem tractant desesperadament de salvar el que queda, i la neteja de l'aigua pot ser el mecanisme més prometedor".
L' equip, òbviament, no està oferint una cura. Amb l'augment de la població i altres factors ambientals, incloent l'augment de les temperatures, està fora de les nostres mans a curt termini (tot i que un estudi recent suggereix que els esculls de corall es van adaptar durant el segle passat al escalfament global,i podrien tornar-ho a fer si reduïm les emissions). L'estudi de Vega-Thurber diu que reparar el tema de la contaminació està en les nostres mans. Potser no som capaços de detenir tots els factors contribuents, però el control de la contaminació del mar és un àrea en la que podem marcar la diferència, si ho fem tant a curt como a llarg termini.
Si en voleu saber més...
http://www.sciencedaily.com/releases/2013/11/131126092656.htm
Subscriure's a:
Missatges (Atom)