Proves nuclears a l'escull Bikini

Fa ara seixanta anys que els Estats Units van fer esclatar una bomba d'hidrògen que va alterar el paisatge, cents de vides i va iniciar una carrera de armaments nuclears. L'1 de març de 1954, l'exercit dels EE.UU. a fer esclatar una bomba termonuclear en l'escull de Bikini a les Illes Marshall.
La inesperada gran explosió i les protestes públiques posteriors van provocar les negociacions diplomàtiques que van acabar al 1.963 impedint les proves de superfície amb el Tractat de Prohibició de Proves Nuclears.

Una explosió que s' esperava produís 4-6 megatones de força explosiva va ser finalment de 15 megatones. El núvol en forma de fong d' aire sobre-escalfat. l'aigua i la pluja van arribar als 40 quilòmetres amunt en l'aire - fins l'estratosfera - i, finalment, es va estendre a quatre continents. Era la prova més gran terrestre d' una bomba d' hidrògen en la història dels EE.UU.
L' imatge de més amunt va ser capturada pel Operational Land Imager en el satèlite Landsat 8 el 19 d' agost de 2013.
L' imatge superior mostra el cràter de Castle Bravo deixat per l'explosió, que fou 1.000 vegades més potent que la bomba atòmica llançada sobre Hiroshima l' agosto de 1945. El forat té 2 quilòmetres d'ample i 80 metres de profunditat.

Entre 1946 i 1958 es van fer a Bikini vint-i-tres assaigs de bombes nuclears, amb l' explosió de maç 1954 com la més gran. Durant els anys de les proves quasi un miler d'illencs van ser traslladats a altres illes del arxipèlag.
Malgrat han hagut diversos intents per a descontaminar els illots i per a re-assentar a les persones durant diversos anys en la dècada de 1970, les illes avui estan oficialment deshabitades.
La UNESCO ha declarat al'escull Bikini Patrimoni de la Humanidad com un recordatori de la Guerra Freda i la carrera de armaments nuclears.

Si en voleu saber més...
http://whc.unesco.org/en/list/1339