L'estudi del Bandringa de bec llarg proporciona l'evidencia més antiga coneguda de la migració del tauró - que va tenir lloc fa 310 milions d'anys en una regió ara coneguda com American Upper Midwest.
"Això empeny la conducta migratòria dels taurons camí de tornada", va dir l'autor de l'estudi, Lauren Sallan, professor d'ecologia i biologia evolutiva a l' Universitat de Michigan. "Aquests taurons es criaven en el oceà obert i passaven la resta de la seva vida en aigua dolça. Cap tauró viu és conegut per aquest comportament avui dia".
Descobert el 1969, l'extingit Bandringa es creu que va ser un dels primers parents propers dels taurons d'avui en dia. El peix tenia un bec en forma de cullereta fins a la meitat de la seva longitud de cos, igual que els actuals peix serra i espàtula.
Els Bandringa juvenils tenien de 10 a 15 centímetres de llarg i creixien fins a 3 metres.
Per a la seva investigació, l'equip de l'estudi va tornar a analitzar totes les mostres conegudes de Bandringa. Els científics havien cregut que el gènere Bandringa incloïa dues especies, una d'aigua dolça i una altra d'aigua salada.
Malgrat tot, l'equip de l'estudi va trobar després d'examinar a 24 individus que el Bandringa era una sola espècie que van viure tant en aigua dolça com en els ecosistemes marins.
La confusió sembla sorgir dels diferents processos de conservació que s'han produït en diferents entorns, ja que les zones d'aigua dolça tendeixen a conservar els ossos i els llocs marins preserven els teixits tous.
Si en voleu saber més...
http://www.ns.umich.edu/new/releases/21890-ancient-sharks-reared-young-in-prehistoric-river-delta-nursery
