El nom científic dels flamencs és el de fenicopteriformes i existeixen solament sis espècies , les quals poden trobar-se en zones caloroses del Carib, Amèrica del Sud, Àfrica, part de Medi Orient i en alguns llocs d' Europa.
Tot i que són aus, tenen capacitats de vol molt pobre i en canvi són molt bons nadant. Es tracta d'una espècie monògama que pon únicament un ou a l'any, el qual no reposen cas que es faci malbé o es destrueixi.
En el seu hàbitat natural, un flamenc pot arribar a viure entre 20 i 30 anys. Neixen de color marró clar, gris o blanc i passats 3 anys arriben a la maduresa amb totes les seves plomes de color rosa, vermell o ataronjat. El motiu és ben senzill, la seva alimentació.
Les seves plomes es tornen d'aquests colors com resultat dels carotenoides que es troben en el que els flamencs mengen.
S'alimenten especialment de gambetes, plancton, algues i crustacis. Això no vol dir que pel fet que el flamenc mengi alguna cosa rosada quedi rosat. El que passa és que la gran majoria del que conforma la dieta dels flamencs està carregat d'un compost químic conegut como canta-xantina.
Aquest element químic, un pigment carotenoide present en molts altres elements de la natura, es descomposa en el fetge del flamenc i desprès es dispersa cap a les plomes, el bec i les potes de l'animal, adquirint així el seu color característic.
Si observeu als flamencs dels zoològics veureu que amb freqüència perden aquest color que si tenen en el seu habitat natural. Per això des de fa alguns anys, en diferents zoològics del mon s'ha començat a afegir aquest químic tat en l'aigua com en l'aliment dels animals, per a que no perdin aquest color tan maco i natural.
Una dada del tot curiosa és que el mateix carotenoide també el trobem a les salsitxes que acostumem a menjar.
Si en voleu saber més...
