En ple segle XVIII també n'hi havia que eren aficionats al peix com nosaltres.
Què ens cal?
- Oblada (la que té una taca piga negra a la cua)
- Julivert
- All
- Oli
- Vinagre
- Sal i pebre
Saleu el peix, net, escatat, durant 1 hora.
Poseu-lo en una cassola o paella, cobriu el peix amb aigua. Afegirem un xic de sal, oli i una mica de pebre bord. Ho posarem tot al foc.
Mentrestant picarem una bona quantitat de julivert molt ben picat en un morter.
Un cop tinguem el peix ben cuit, el cobrirem bé amb la sal, oli i pebre bord. També batrem el julivert amb el peix dins del mateix brou per a que quedi tot ben barrejat.
A banda farem un allioli. Un cop fet deixateu-lo amb una mica del suc de la cassola i afegiu-lo a la cassola amb el peix, deixeu fer dos o tres bulls i afegiu un raig de vinagre.
Aquest allioli el servirem ben calent.
L’oblada, peix blanc i de carn ferma, molt gustós, delicat. Salar-lo abans és una bona idea, perquè li potencia encara més el gust. Aquesta tècnica és antiga, en les peixateries romanes els peixos s’havien de vendre al dia, els que no es venien calia salar-los per la seva conservació i estava penat no fer-ho. Als mercats també venien peixos vius, en galledes amb aigua de mar. Les salaons de tres dies, eren les més valorades.
Oblada: Oblada melanura
Orada/Daurada: Sparus aurata
La recepta també es pot fer amb altres peixos, fins i tot de blaus.
Bon profit!!
Recepta extreta del llibre: Art de la Cuina, llibre cuina menorquina del s. XVIII de Fra Francesc Roger
