Deu curiositats sobre el pop

Els pops, els intel·ligents però estranys cefalòpodes que troben a qualsevol mar, semblen formar part de tot fet desconegut i misteriós del mar, També han inspirat monstres que van des del Kraken al Lusca del Carib. La seva forma que sembla vinguda d'un altre món també troba lloc a l'imaginari infantil bé sigui a nivell de dibuixos animats com la bruixa marina Ursula de Disney o el Doctor Octopus de Spider-Man.

S'ha presentat recentment el llibre "Octopus! The Most Mysterious Creature in the Sea", de Katherine Harmon Courage. On descobrirem tot el relatiu del pop bé sigui a nivell culinari com a coneixement de la seva tràgica vida sexual.
Com a detalls aprendrem:

1) Els pops són molt antics. El fòssil més antic conegut de pop pertany a un animal que va viure fa uns 296 milions d'anys, durant el període carbonífer.

2) Els pops tenen tres cors. Dos dels cors treballen exclusivament per a moure la sang més enllà de les brànquies de l'animal, mentre que el tercer manté la circulació que flueix dels òrgans.

3) El plural de octopus és octopuses. La paraula "octopus" ve del grec októpus, que significa "vuit peus".

4) Aristòtil pensava que els pops eren muts. A la seva Història dels animals, escrita a l'any 350 aC, el filòsof grec, va escriure que "El pop és una criatura estúpida, ja que s'acostarà a la mà d'un home fàcilment, expulsa tinta per a l'autodefensa, és viscós i pot arrossegar-se per terra". Malgrat tot sabem que té una gran intel·ligència, pot navegar a través de laberints, resoldre problemes i recordar les solucions, fins i tot pot tenir diferents personalitats.

5) Els tentacles del pop tenen ment pròpia. Dos terços de les neurones d'un pop resideixen en els seus tentacles, no en el seu cap. Com a resultat, els tentacles poden resoldre problemes com obrir un marisc, poden fins i tot regenerar-se després d'haver estat tallats.

6) La tinta del pop no serveix només per ocultar a l'animal. La tinta també danya físicament als enemics. Conté un compost anomenat tirosinasa que, en els sers humans, ajuda a controlar la producció de melanina, un pigment natural. Però quan afecten els ulls d'un depredador, la tirosinasa causa una irritació cegadora. També tergiversa el sentit de l'olfacte i el gust de les criatures. De fet és tan potent que si el mateix pop no escapen a la seva pròpia tinta poden morir.

7) Els pops tenen sang blava. Per a sobreviure en les profunditats de l'oceà, els pops van desenvolupar coure en la sang en lloc d'una base de ferro, una substància anomenada hemocianina que torna blau el color de la sang. Aquesta base de coure és més eficient en el transport d'oxigen que la hemoglobina quan la temperatura de l'aigua és molt baixa i no hi ha molt oxigen al voltant. Però aquest sistema també fa que siguin molt sensibles als canvis en la acidesa. Fet que preocupa als investigadors de què passarà amb els animals com a conseqüència de la acidificació oceànica induïda pel canvi climàtic.

8) Els pops, per a alguns, són muses eròtiques. El famós "tentacle eròtic" japonès es remunta a 1814, un gravat en fusta titulat Tako a Ama, o "El pop i la Conxa bussejadora". Segons Courage, l'imatge s'inspira a partir d'una llegenda sobre una conxa bussejadora femenina que és perseguida per criatures marines, inclosos els pops, després de captar l'atenció d'un deu drac del mar.

9) L'aparellament i la paternitat són breus pels pops, que moren poc després. L'espècie practica la fertilització externa. Després, els macles marxen fins a morir. Les femelles en canvi poden posar fins a 400.000 ous, que obsessivament custodien i atenen. Donant prioritat als seus deures de mare, les femelles deixen de menjar. 

10) La majoria de pop per al consum humà prové d'Àfrica Septentrional i Occidental. El pop ha estat un aliment popular a l'est d'Àsia, Espanya, Grècia i altres paisos des de fa segles. Avui en dia, els coreans consumeixen la major part de pop. 

Si en voleu saber més...

http://www.vistaalmar.es/especies-marinas/general/3589-diez-curiosidades-pulpos.html